Canvi radical

Què pasa companys? Gaire fred per aquí? De ressaca postelectoral? Cuanto Cabron... http://www.youtube.com/watch?v=9wi0WKj5wl0 En fi, al que anem:

Això sí que és RASCA... Joooder. Tampoc és que abans fés calor, però hem passat de 5ºC positius a -5ºC en menys d'una setmana. I el que més aha canviat no és la temperatura, sinó el paisatge, i amb ell, l'ambient, i sembla que la fred sigui encara més acusada. No és el mateix sortir al carrer i comprovar que, d'acord fa fred, però el cel està lliure de núvols, no neva, no tens mig metre de neu al voltant... Doncs tot el contrari d'això és el que m'estic trobant. Em direu: "Tio, sabies a on anaves..." Si, però no hi estic acostumat, què voleu que us digui... Això s'ha de viure.

Jo les úniques vegades que he vist tanta neu junta ha estat esquiant. Bueno i el març passat durant la "macronevada", pero totes les botigues, escoles, la universitat, varen tancar i tots varem marxar cap a casa a refujiar-nos. I per poc no ens quedem sense país, recordeu? Aquí és una altre història. La gent continua fent vida normal, tot està preparat per la neu. I només faltaria!Sinó s'haurien d'estar 3 mesos tancats a casa... I de fet, encara no ha començat lo bo... Es veu que hi ha vegades, que anant en bus, arribes a una parada que no han netejat, de manera que s'obre la porta i veus un mur de neu davant teu. "Ale maco, surt si tens pebrots!" jeje Verídic (o això m'han venut les meves companyes).
La gent però, surt a passejar el gos, els nens corren i salten per la neu, i tot segueix un ritme tranquil. Clar, estàn preparats. Però jo no. O almenys, encara no. És més. No tinc botes. Vaig amb unes Vans d'aquestes que semblen mig gruixudes però que res... A la que els hi toqui una mica la neu se m'hi quedaran els peus enganxats per sempre http://www.youtube.com/watch?v=CdxXzQ2HttI

Ahir vaig sortir, però no nevava en aquell moment. Vaig estar mirant botes i tal. Molt bé, per 50€ (200 zlotis) aconsegueixes algo decent. I per què collons no me les vaig comprar? Ara estic aquí escrivent això i cagat de por per sortir al carrrer amb aquesta quantitat de neu. Sóc molt curt... "Ah doncs sí, estan bé", vaig pensar. Però volia mirar alguna cosa més per no precipitar-me. Es va començar a fer fosc (aquí a les 15-15:30h és fosc...) i dic: "Bueno, ja vindràs demà!" Doncs tooooma nevada! Quan arribi a la botiga se m'hauran caigut els peus...

A més a més avui és el concert de Herbie Hancock a les 20h i el Barça-Madrid, així que hauré de sortir sí o sí. Ja ho sé que me'n perdré la majoria, però tinc ganes de concert i sortiré a les 10 per veure la segona part, ni que sigui... Aviam si aguantem lo bo per llavors!
Sinó doncs mira tu. El partit l'haurà vist tothom i al final, de sentir-ne a parlar, serà com si l'hagués vist jo també. En canvi, quanta gent ha vist a Herbie Hancock en concert? No gaires, suposo. Això em consola. O almenys això vull creure...

Apa, salut a tots/es i visca el Barça!

Visita a Crackòvia

El dia 11 de Novembre és la festa de la independència a Polònia. Això va ser dijous passat. Com aquí els hi agraden els ponts gairebé tant com a nosaltres, les universitats i la majoria de treballadors tenia 4 dies de festa. M'havia de començar a moure i varem decidir aprofitar aquest pont per fer la primera escapadeta (que ja tocava!). Ens varem decidir per Crackòvia. Per anar-hi, la millor opció era agafar el tren. Per 6,5€ (amb el decompte d'estudiant) et plantes a Crackòvia que és a 300 km de Varsòvia (sense comentaris per a la renfe en tema de preus). Cert que no és el millor tren del mon, però està força bé, és comode, prou ràpid (3h30m) i molt barat (i la veritat, el Catalunya exprés, o "media distancia" que li diuen ara tampoc és la hòstia i val 3 vegades més). A la poca estona de pujar i seure, ja divissavem els revisors. Per sort, tots teniem bitllet. Un cop tornàven cap a la cabina després d'haver marcat tot el tren, els hi varem demanar si hi havia algun espai on poder fer un cigarret i els tios ens diuen: "sí, sí, veniu amb nosaltres". Ens portaren fins la mateixa màquina i varem entrar amb ells a la cabina (no estavem sentats amb el conductor eh! però sí que el vèiem. Molt bona penya). El viatge d'anada de luxe, fins que se'ns va acoplar un polac. El tio se n'anava a fumar un piti entre vagons i em va demanar foc. Per què li vaig deixar? Al principi tot bé. Se'l va fumar, em va tornar el foc, em va dir no sé què en polac i va tornar al seu lloc. Al cap d'una esona se'n va anar a fumar un altre i insistí en que l'acompanyès. Ja m'ho olorava. El tio tota l'estona parlant-me en polac. I jo: "tio que no t'entenc" Però bueno, reia i jo també i tornava a intentar-m'ho explicar. Varem tornar al lloc sense entendre'ns ni una paraula però havent fet "unes rises". Tornem-hva, hi aniràs i et faràs uns riuresi. Aquest cop vaig pensar: "va, hi aniràs i et faràs uns riures". Així va ser, però al tornar al lloc es va acoplar amb nosaltres. Érem l'Alberto (colega de Madrid), en Cristóbal (el seu cosí i colega fins aquest viatge pel que sembla ...) i la Marla (una noia americana que havia passat la nit al meu pis amb per lo del couchsurfing). Doncs el "pesao" allà tot el rato menjant la olla en polac i apropant-se a la noia una mica més del compte i sense para de parlar tot i veient que no enteniem ni una paraula. La última hora va ser així. Intentant riure per no cridar-li: "TIO PIRA'T! QUE NO T'ENTENC UNA MERDA!" Però res el tio pesat. I a més semblava que es rallava i tot de que no l'entenguessim. Ja no reia tant... Al final per sort, suposo que se'n va adonar, va marxar i no n'em sapigut res més. Però mooolt pesat.

 Dibuix de l'obre ampolles que hi havia sota les "tauletes" del tren. Molt alcohòlics en aquest país...

Varem arribar a Crackòvia cap a les 10 de la nit. Morts de fam. I ens vam fotre en una pizzeria a menjar alguna cosa. No matava, però amb la gana va entrar fort! I ara a buscar el hostel... La ciutat és preciosa fins i tot de nit. Els 3 nois anavem al mateix i la Marla en tenia un altre de reservat, així que ens varem despedir fins el dia següent (havíem pensat anar al camp de concentració i extermini d'Auschwitz-Birkenau al matí següent tots junts). En arribar al hostel el primer que notaves era que hi havia 1 lavabo per 3 habitacions (de 8, 10 i 12 pers. respectivament ...). Bé, si t'hi fixaves, darrere dels calentadors d'aigua n'hi havia un altre amagat (i sense mirall). Bastant guarro tot. Però bueno, per 3 nits i pel preu que valia (7,5 € la nit) no estava tant malament.

Al matí següent, per suposat, vaig fer tard amb la cita amb la Marla (els meus 10 minutets de rigor... Ho sento per tots els que els heu hagut d'esperar algun dia per mi i per la Marla també...) Plovia. Comencem bé. Vaig arribar on haviem quedat i em va comentar que ella havia pensat que avui que plovia aprofitaria per visitar diferents museus per Crackòvia. Nosaltres ja haviem quedat amb els nois per anar a Auschwitz, i quan arribaren ja cap a i 20, ho van ratificar. Doncs cap a Auschwitz. Tampoc em cundia molt anar a visitar museus que no m'interessessin massa. I a Auschwitz s'hi ha d'anar crec. És impactant. Ho podria ser més evidentment, però ja seria posant restes de cossos directament... La primera part del cap (Auschwitz I) és més "museu". Els barracons són tots de pedra. Hi ha molts records, fotos, sabates, maletes, de la gent que s'hi va quedar per no tornar.N'hi ha alguna part que encara és original i d'altres són restaurades. Impacta el vallat elèctric, les fotos dels que arribaren allà pensant que començarien una nova vida amb nova feina, casa i benestar, la única cambra de gas que queda tal i com era, el pati de la mort on els "jutgaven" i fussellaven en el 99% dels casos per ser jueus... En fi, impressionant pensar que allà on estàs trepitjant ha passat tanta gent camí d'una mort assegurada (a Auschwitz-Birkenau van morir gairabé un milió de persones...) impacta i crec que s'ha de veure si es té la ocasió.

 

Vallat elèctric a Auschwitz I

Després ens varen portar a Auschwitz II o Auschwitz-Birkenau. Teníem guia i crec que va valdre la pena, tot i que el castellà no era el seu idioma matern precisment i tampoc explicava masses "anècdotes" fora de lo típic. Aquest complex és molt més gran. Hi "vivien" unes 100.000 persones. Les primeres barraques eren també de pedra (40 inicialment), tot i que no t'hi acostaves amb l'excusa que ja n'havies vist una reconstrucció de l'original al primer camp. Les que si veies eren les de fusta (que en realitat eren estables pensats per 59 cavalls i hi dormien unes 300 persones, si no recordo malament). Exagerat. Pensar com es va poder arribar a allò... Aquí és on hi ha la típica foto de quan penses en Auschwitz amb les vies de tren arribant directament on ja morien els primers "seleccionats". Lo dit que aneu-hi si teniu la ocasió alguna vegada...

Estic viu tot i ser al camí de la mort... Fotia una rasca! Imagineu els jueus sense jaqueta i amb tot això ple de neu...

Així va passar el primer dia. Per tornar cap a Crackòvia ja va ser més moguda. Caminant la vida fins a la estació de tren, per acabar pillant un tren (que semblava més un tramvia) que parava a totes les pu... estacions. Més de 2 hores, mentre d'anada hi haviem anat en minibus i trigarem una horeta i algo. Aquella nit s'havia de sortir una estona. Quin bon ambient a Crackòvia! A més ja no plovia. El centre està ple de bars, pubs, clubs i molta gent pel carrer. A més és "petitet" i pots caminar d'un lloc a l'altre si et ralles, cosa que a Varsòvia costa més i has d'estar pendent del transport públic. Em va recordar més la diferència entre Girona (Crackòvia) i Barna (Varsòvia). Encara no haviem vist la ciutat de dia i ens varem acostar fins a la plaça del mercat. Increïble. Molt, molt guapo pel meu gust. De fet, tothom que ens varem trobar coincidia en que és la ciutat més bonica de Polònia. Una nit bastant rara al final, però bé! Més detalls, en persona...

 

Plaça del mercat de Crackòvia

El dissabte també ens varem llevar tard, evidentment. Sortiem del Hostel Dizzi Daysi cap a 2 quarts de 3. Quin temps! Impresionant! Res a veure amb divendres. Temperatura perfecta. Podies anar tan amb anorac com en màniga curta, de veritat. Un sol estupeeendu i a voltar. Molt interessant la volteta per tot el centre, fins al castell emmurallat, ... Preciós tot. Fins les 7 o així que ens varem trobar a uns altres que també estan a Varsòvia d'Erasmus i havien fet el mateix que nosaltres més o menys. Xerrarem una estona a la plaça del mercat i varem tornar al hostel que jugava l'Atletic de Madrid i el puto Alberto és un fanàtic. Ja que hi erem vaig veure el Barça-Villareal a la tele del hostel de puta mare. Molt grans! Puto Mesi què bo que és! En acabar varem sortir amb uns amics "nous" que haviem fet al hostel i a un bareto puta mare, el Carpe Diem. Música bastant roquerilla i molt bon ambient (nirvana, offspring, algo d'electrònica, ...) Correctíssim! Millor que la nit anterior pel meu gust. Me'n vaig anar amb una polaca i la seva amiga a menjar algo (un kebab, res seu...) i cap al hostel. Venia crescut i vaig intentar canviar de camí per arribar-hi pensant: "Eh! per aquí arribo abans seeeegur!" Molt bé, listo! Vaia perduda nanu... Fiiiiuuuu! I sense mapa ni res. Al final vaig trucar a l'Alberto, que també havia marxat amb una polaca que parlava castellà (molt de moda tot lo espanyol en general per aquí), i ell des del hostel i amb el mapa m'anava indicant. Bua! Se'm varen fer les 8... i jo perdut pel mig de Krakow. Mooolt billy. Però res al final vaig arribar sa i estalvi!

Diumenge. Ens aixequem com a les 2... I ens adonem que hi ha un paperet que deia: "El check-out és a les 10. Si sortiu més tard, us cobrarem una nit més" i una cara somrient del tipus :) els molt putes. Per sort, varem recollir, varem baixar les claus i els llençols i ningú va dir res...Suposo que a la noia que hi havia (que al igual era la jefa) li va fer tant pal dir-nos-ho com a nosaltres pagar-li.
Ja només varem tenir tems d'acostar-nos al barri jueu. Molt interessant també. Molta sinagoga. Molt antic. Un ambient molt bohemi i alguna que altre pintada nazi. Però no aprenen res aquesta penya? Amb lo que els han reventat i encara hi ha imbècils que van pintant esbàstiques "por doquier". És per dir-li: "però tiu! Llegeix-te un llibre de tan en tan i deixa l'spray mamon!" En fi que se'ns van fer les 5 en un fly i haviem de pillar el tren  que sortia a les 6:30h. Vaia infern quan arribem a l'andana i veiem infita penya esperant a on nosaltres... Clar, després d'un pont de 4 dies, a les 6:30h de la tarda, amb el tren més barato... Què esperavem? "Toda esta gente va para Varsòvia?" li pregunto a l'Alberto. "Pues eso parece, macho..." Joder que si hi anaven... Vaia infern... No es que no tinguessim lloc per seure no, no tenies espai ni per plantar els peus a terra! Increïble. No us ho imagineu... Aviam si penjo el video que varem fer un dia d'aquests al puto carallibre o algo... Al final ens varem fer un forat per anar-nos turnant el seure sobre les dues moltxilles que portàvem. I el puto tren que anava parant "en medio de la nada" sense que hi trobés cap explicació lògica... En fi, semblava impossible, però varem acabar arribant cap a les 10 i algo. Vaig menjar algo al puto Sphinx i cap a casa (eh Joan! vaig tornar a anar-hi tio, molt curt però em venia bé una amanida després de 3 dies de menjar com el cul)

Na zdrowie a tots! (jo tampoc em pensava que s'escrigués així! :)

Intrusos al pis...

L'altre dia arribo a casa, després d'estar a la biblioteca durant tota la tarda i prendre alguna cosa sortint-ne, i les meves companyes estaven amb uns amics veient una pel·lícula a lo que en qualsevol altre país on he estat seria un menjador i sala comuna però que aquí resulta que és una habitació... Bé aquest tema el tocaré en un altre post perquè em sembla que té molt de suc.

La qüestió és que arribo, menjo alguna cosa i em poso a la butaca de la meva habitació on ara mateix estic assegut i em passo la major part del temps que estic a casa si no comptem el llit. Als pocs minuts entra una de les meves companyes i em pregunta: "Has estat aquí abans o ara arribes des de que has marxat de la biblioteca?" "Arribo ara, per què?" li responc. I em diu "Em sembla que ha entrat algú abans doncs i si no eres tu, no sabem qui era..."  http://www.youtube.com/watch?v=OvGvRqT9NwI

Una mica rallat començo a mirar si ho tenia tot. Portàtil, pasta, mòbil, roba... Inclús vaig obrir la nevera no fos cas que se m'haguessin emportat el menjar, fet que va provocar algun comentari en polonès entre els assistents i alguna que altre rialla contra la meva persona... En fi, cadascú que es preocupi del que li interessa, no? xD Evidentment ho vaig fer en conya, però és difícil de fer entendre depèn quin tipus de broma en una altre cultura i sense un nivell alt d'anglès... I no mola gaire veure que s'estan rient de tu i a la teva p... cara i no entendre ni papa (bueno vaig entendre algo com: mira del primer que es preocupa és del menjar...)  http://www.youtube.com/watch?v=75uUv7YzNPc&feature=related
Total, que vaig suar de tothom i vaig tornar a l'habitació.

Al dia següent (ahir) a la tarda parlant precisament amb la Justyna (que és la que em va comentar lo dels possibles intrusos) em diu: "No saps què he descobert..." "Amb al clau de la porta de fora (del carrer per entrar al bloc) es pot obrir la porta del nostre pis..."  http://www.youtube.com/watch?v=yJHooPLOd3E&feature=related Així que pel que sabem, probablement algú ahir va estar al nostre pis i aquest algú podria ser, fàcilment, qualsevol dels nostres veïns... Sense comptar els possibles 2 milions de persones que viuen a Varsòvia.

Bueno, de moment no ens em preocupat gaire més. Però ahir a la nit vaig sortir. Després d'unes birres i d'estar al club Capitol en una festa de la Universitat de Varsòvia amb bastant bona música i ambient, vaig arribar a casa a les 5 passades. Entro a la habitació i al cap d'uns moment veig això:

Jejejeje! Com veieu tinc unes companyes de pis moooooooolt gracioses... No, la veritat es que vaig riure força... A més tornava de festa i ja em vaig créixer. Vaig agafar un bloc de notes que tenim a la cuina per escriure el que faci falta i els hi vaig fer dues notes (una per cada habitació). Molt original jo també... :P

Aquest matí he sentit com en parlaven. Bé, he entès "I also was here" i com reien, perquè tot lo demès era polonès... Quant pagaria per tenir una pantalla que m'anés escrivint els subtítols del que es va sentint al meu voltant! O per parlar polonès directament... No per la conversa d'aquest matí precisament, però a vegades és molt frustrant!

Ja per acabar, mentre passava les fotos de la càmera a l'ordinador m'he adonat que també me la devien pillar, ja que sempre la tinc a l'escriptori, i m'he trobat amb coses com aquesta... 

Intentaven fer fotos amb cares cobertes intentant simular possibles intrusos desconeguts. La resta no m'atreveixo a penjar-les. 

Així que ja vèieu com ens ho passem per Varsòvia. Tinc unes companyes de pis que se'ls hi envà la pinça, que se'n riuen de mi i jo passo d'elles i que ens fem brometes vàries amb tot el bon rollo del mon... Què més es pot demanar?

Dobra noc! (Bona nit!)

P.S. la pintada segueix aquí i crec que s'hi quedarà molt de temps...

Formatge a Varsòvia

En aquest país, o almenys en aquesta ciutat, pots anar tranquilament al super i comprar formatge. Correcte, com a la gran majoria de països. De quin tipus de formatge ja es un altre tema. Sí, pots trobar els típcis PUTOS formatges FRANCESOS xD. Però tampoc no gaires: brie, roquefor, camembert o formatge blau sí que els trobes a tot arreu. Després tens parmesano, grana padano i algun més tipus “blanc” de formatge d'ovella però tampoc gran cosa d'italians. Si te'n vols anar més enllà d'això, xungo D'espanyols no n'hi ha ni un. És literalment impossible trobar un formatge curat o semicurat manxec (ni que sigui el típic gran capitan o garcia baquero) en un supermercat “normal”. Vegi's per “normal” un carrefour gegant on pot semblar que el que no trobis allà significa que no existeix, un Simply que no l'havia vist mai però aquí es força comú i forma part de la cadena Alcampo o qualsevol dels Delikatessi que abunden per tot arreu i que són petits súpers on venen una mica de tot i molt de res. 

Doncs bé, suggereixo a qui tingui algun contacte en la industria del formatge o de la llet en general que es plantegin exportar cap aquí... La majoria de formatges que diríem “polacs”, són els típics gran part fets amb llet de vaca, tot i que n'hi ha algun fet amb llet d'ovella, que venen presentats en forma de barra i que no tenen gust a res definit. Tipus El Cigarral espanyol entre d'altres. No sé si el coneixeu però és el típic que et tallen a les carnisseries o que trobes en forma de cunya als supermercats amb l'envoltori de color groc i que ben bé, ben bé no saps a què té gust ... 

fixeu-vos que han de posar “con sabor” a l'envoltori...

Com aquest en tenim forces nosaltres també, però aquí en són la majoria. Des del meu punt de vista no gaires bons formatges, i me'n considero un amant. Llavors està el wędzony. És un formatge típic de les muntanyes del sud de Varsòvia. Està fet de llet de vaca i per madurar-lo i conservar-lo el posen al foc per fer-ne un fumat. Més tard me n'he assabentat que literalment wędzony significa “fumat”. Adquireix un color semi daurat tirant a marrò que és molt característic. El primer dia que vaig anar a comprar amb les meves companyes de pis em varen comentar: “ Ei! Has de provar aquest formatge. És bastant típic de Polònia.” I jo vaig pensar, home sí és típic, el provaràs...” El que vaig comprar venia presentat en tipus espagueti que aquí es veu que és una manera força comuna de vendre el formatge. L'obres, l'agafes i te'l jales... En venen de forces tipus en aquest format.

En el cas del wędzony, l'olor i el gust però són, per suposat, de conserva fumada. No sóc un amant dels fumats i en provar el wędzony ho vaig tornar a corroborar. Per gustos, colors, però per a mi deu ser lo més semblant a menjar-te un cendrer... De gust a formatge n'hi vaig trobar poc.

no és aquest però l'aparença és la mateixa...

El dilluns o dimarts passat vaig anar a comprar una mica a aquest carrefour gegant que forma part d'un centre comercial immens d'aquí Varsòvia, l'Arcadia. Odio aquest tipus de centres macrocomercials on et volen vendre fins i tot la família amb botigues decorades fins al límit de lo excessiu i preus força elevats per la broma de “tenir-ho tot en un mateix lloc”. Però és a dues parades del pis en tramvia i amb temps, trobes de tot a força bon preu (oli d'oliva més barat que allà, per exemple). Doncs bé, a lo que anem. Arribo a l'Arcadia i a l'entrada em trobo a la Karo, una altre de les meves companyes de pis que era la única que no hi era el dia D de la primera compra. Comprem unes arandeles per a la cortina del bany que necessitàvem al Leroy Merlin i entrem al MacroCarrefour. Agafem cadascú el que necessitem i li pregunto pel formatge. Em diu: “Oh, n'has de provar un de les muntanyes que és la hòstia i molt típic” I jo, que en aquells moment encara no sabia que el wędzony era original de les muntanyes accepto comprar-ne un troç. Aquest cop el vaig agafar en tipus “taco” i no en tenia ni idea que era wędzony. Arribo a casa, i com us podeu imaginar, tan bon punt l'obro i sento la olor a fumat, penso: “Merda! És formatge d'aquell fumat” Vaya primo estic fet... Dos cops en el mateix parany. Per sort, aquest és un troç gruixut i la part externa és la fumada, així que en pots treure-li aquesta i notar-li menys el sabor a fum. Tot i així, avui m'he fet un entrepà de wędzony i salami i és com: “ de que t'has fet l'entrepà?” i tu “de fum! En vols?” Espero no tornar-hi a caure...

Arribada a Varsòvia

Aquí us poso una entrada de la meva petita odissea per arribar a Varsòvia. La vaig escriure el mateix dia i la volia penjar. Espero que us agradi. Ali, salut!

Així és com comença el meu viatge... PUTOS FRANCESOS! (“con mi más sentido pésame” per als que són bona gent, que sé que n'hi ha...). No em pillo l'Erasmus a París, tot i haver-me ofert un apartament gratuït (veieu com n'hi ha de bona gent!), per no haver de suportar-los tot l'any i ja m'estan donant pel cul... Potser hauria acabat l'any estimant-los però veien com es porten sense haver-hi anat, cada cop ho dubto més. Potser ha sigut el karma, que em torna la supèrbia de deixar passar una oportunitat així per anar-me'n a Varsòvia en lloc de “la cité de l'amour” En fi, a lo que anem: PUTOS FRANCESOS! Resulta que arribem la família al complet a l'aeroport del Prat i, tranquil·lament, comprovo que el meu vol continua programat a l'hora prevista. Tot bé, ja estic més tranquil. Tot i que venia tranquil tot el viatge. L'estressada era la meu mare. Són les 13:00h i el vol no surt fins a les 15:25h! Comencem la cua de facturació d'equipatge i ens adonem que no avança gens ni mica en 30 min. Qui podia pensar que fos culpa dels PUTOS FRANCESOS? Ningú, de moment... Doncs sí, quan facturo la meva maleta (després de més d'una hora de cua, puto Flight Care també eh Lluch!) em diuen que van amb la calma perquè resulta que hi ha vaga a França i que de moment la previsió és embarcar a les 16:45h. De moment una hora i quart de retràs, però em sorprenen donant-me un val de 10€ per prendre quelcom durant l'espera. Algo és algo penso jo i, mira, si és només una hora... Encara m'haurà sortit prou bé (10€ a l'hora no es cobren cada dia, tú). La família es separa per no tornar-se a reunir al complet durant els propers 3 mesos. Se'ns escapa alguna llàgrima, sobretot a la mama, però tots amb moltes ganes d'emprendre aquesta aventura per la Europa central. Jo més evidentment, però ells en part també.

Bé doncs, un cop passat el control de seguretat, volia avisar a l'Anna (la noia de la ESN que m'esperava a Varsòvia i que s'ho està currant molt sense tan sols conèixer-me) i em trobo amb una nova sorpresa. Hom pot pensar: a un aeroport internacional com el del Prat, amb el trànsit de gent que acumula diàriament, tindran xarxa Wi-Fi. Sí, sí que en tenen, però pagant! Increïble! Putos catalans! xD! Bueno, pagarem un parell d'euros, tot sigui per lo que s'ho ha currat l'Anna... Doncs m'intento connectar i, sorpresa! No funciona! Vaig a preguntar a un dels mostradors d'informació de l'aeroport. Es veu que ha de sortir automàticament al obrir el navegador (i un cop connectat a la xarxa amb el nom gens comú de “kubi” evidentment) una finestra on donar-te d'alta amb el teu número de targeta de crèdit. 0 finestres. Em decanto per la opció B, usar uns ordinadors connectats a les cabines de Telefónica on pots navegar per internet pel mòdic preu d'1€ els 15 min! Hijos del mal!

En fi... Aconsegueixo enviar-li un mail a l'Anna per dir-li que sortim amb una hora i quart de retràs i em dirigeixo cap a la porta d'embarcament. Es fan les 16:30, les 17:00, les 17:30h quan de cop i volta diuen per megafonia que el vol cap a Varsòvia sortirà amb retràs (no fotis?) degut a la vaga a França i que no ens podran dir res més fins les 19:00! PUTOS FRANCESOS! Ja em veia dormint a l'aeroport o acostant-me a casa d'algun dels amics barcelonins que suposo que m'haguessin acollit, no? Em poso a escriure aquesta parrafada tot escoltant música quan en una pausa entre cançò i cançò de la Troba Kung Fu escolto per casualitat: “passatgers del vol LO438 direcció Varsòvia, últim avís...” Què? Com? Però no era a les 7? Tanco l'ordinador i començo a córrer per la terminal fins a la porta 39. Eren les 6 aproximadament. Arribo i allà no hi havia ni cristo, ni l'avió al seu lloc. Només una de les noies que abans estava facturant equipatges que em diu: “Varsòvia?” i jo penso: “No, que va! Vinc corrent perquè m'estic pixant...” No et fot. I em diu “Rápido, el avión está aparcado en otro sitio” Perfecte. Vamos allà, no? Ens pujen a un autocar i ens acosten a l'avió. A l'autocar hi devia haver 10 persones com a molt. I jo pensava: “joder, pobrets tota la penya que no se n'ha enterat es quedarà aquí?” Hi havia poques cares que em sonessin. Però al pujar a l'avió ja hi eren tots. Així que el “pobret que es queda aquí” quasi sóc jo... Amb tot això ja no li havia dit res més a l'Anna pobreta que potser m'esperava a l'aeroport des de les 6 (moment en que encara érem a Barcelona).

Comencem el viatge sense més complicacions. Faig una petita migdiada i al despertar-me em trobo a la safata desplegable del seient del costat (on no hi havia ningú assentat) una bandeja amb unes torrades, mantega, algun tipus raro d'embotit, un “quesito” tipo del Caserio me fio però polac i una terrina d'algo de cafè que encara no sé ben bé que era... Tot cohibit em miro la bandeja i no goso tocar-la. Per culpa de Ryanair i de més companyies de baix cost he agafat por a tocar res de l'avió per por a que et clavin 50€ per qualsevol merda... Vosaltres no? Observo la gent i veig que tothom en té i s'ho mengen tranquil·lament, és més passaven a donar-te de beure. Quan arriben ami i em demanen què vull jo els hi dic que aigua (per la mateixa por infundada des dels meus vols amb companyies lowcost). Per sorpresa meva, el bon home marxa sense demanar-me ni un cèntim. Feia anys que no ho veia. Menjant a l'avió! Des de la primera vegada que vaig anar a Tenerife amb la família quan debia tenir uns 10 o 12 anys... Jo m'havia comprat un sandvitx i unes ametlles amb el val que m'havia donat Flight Care per si m'entrava gana... Això sí que és cuidar al client. A veure si n'aprenen. Total aquelles 4 merdes els hi devien costar 1 € per cap com a molt, però s'agraeix i et sents cuidat... Olé tú LOT Polish Airlines! Això sí, bitllet d'anada i tornada 200 pepinos...

Arribem a Varsòvia sobre les 9:20h, Ja era fosc. Recullo l'equipatge, que per sort ha sortit dels primers i per això no he hagut de patir, i surto cap a fora. Busco a l'Anna, però evidentment no hi era...

Tenia unes indicacions clares per arribar al Hostel que havia tret de la seva pròpia web. Agafes el bus 175, et deixa aquí, fas uns 200m i ja hi ets. Fàcil, no? Doncs bé, surto al hall de l'aeroport i als 30 segons ja tenia a un home oferint-me portar-me en taxi. Jo li dic: “No, no I'm waiting for a friend. Thank you”. I ell: “But, where do you go?”. “At city center”, li responc amb el meu anglès de Roses. Em diu “perfect, come here” I jo “No, no thanks, but I'm waiting for a friend”. Sabia perfectament que l'Anna ja no apareixeria, però sudava de pujar-me a un taxi amb algú amb tantes ganes de portar-me... M'ho va dir 3 o 4 cops. I després se m'acosta un altre. Aquest però ho va entendre més ràpid... Ja havia llegit per internet que molta gent aquí a Varsòvia es dedica a això. Buscar guiris perduts com jo i oferir portar-los per després fotre't una clavada inhumana. Només s'han de pillar taxis amb llicència que es reconeixen per portar tot el vehicle retolat amb el nom de l'empresa a la que pertany. Tingueu-ho en compte!

Jo seguia capficat en arribar al Hostel amb les indicacions que m'havien donat. Si aquí ho diuen, no pot ser tan difícil, no? Ja eren les deu i quart... Començo a mirar cartells i en reconec un en anglès! Veure algo escrit en anglès per aquí és tot un alleujament, tot i que no en tingueu massa idea com és el meu cas. El polac és xunguíssim... Graaandeee!

El cartell deia “Bus station”. Bé, aquesta és la meva. Segueixo les indicacions i arribo a lo que si que semblava una estació de busos amb andanes, bancs i demés però era gairebé deserta. Poca llum, poca gent i cap autocar. Hi havia un home i li pregunto “Sorry, this is the bus station?” I em contesta no sé que en polac que vaig intuir què volia dir “Ho sento però no sé què coi dius”. “Ok, thank you”. Més lluny hi havia un grupet de joves. M'hi acosto i els hi torno a preguntar si era l'estació de busos. I em diu sí, però a on vols anar? Li contesto que a Varsòvia centre i em diu que aquí no és, que he de tornar d'on venia. Em giro i sento com somriuen. Segur que devien pensar: Què matat aquest aquí tot carregat i més perdut que un fill de puta el dia del pare!” Bé, jo segueixo amb el meu objectiu d'arribar al hostel i torno cap a l'entrada de l'aeroport tot carregat i amb un mal d'esquena que comença a ser important. Veig un altre cartell que (en sentit contrari al que havia seguit anteriorment) que diu “Bus shuttle”. Intueïxo que deu voler dir bus urbà o quelcom semblant i els segueixo, però de cop deixa d'haver-hi indicacions. Al costat d'una de les portes de la terminal hi havia un segurata fumant. M'acosto a ell i li pregunto on puc agafar el bus per anar al centre. Amb un anglès encara més pèssim que el meu però amb un bon llenguatge corporal m'ho indica. Segueixo el que he entès i, després d'alguns tombs, per fi arribo al costat d'un pal amb un cartell on hi ha dibuixat un bus. Al costat hi deia 148, 175, 188 i N4. Vaaaamoss! 175, un dibuixet d'un bus... Tot concorda! Intento desxifrar on sóc i a on he de parar en el cartellet del 175. En uns minuts arriba el bus amb un 175 ben gros a la part frontal. I viiinga! M'hi pujo i observo com actua la gent. Tothom s'asseu. Ningú pica el bitllet. Ningú paga al conductor... Serà gratis? Ho dubto... Al cap d'uns moments una noia s'aixeca, s'acosta a al finestreta del conductor i veig que li compra un bitllet. M'hi acosto i faig el mateix. Li dic “one ticket”. El tiu em mira com no entenent res i li aixeco un dit. Llenguatge internacional...El tio em treu un bitllet i em diu “hjiwshfehfa” Això és el que jo vaig entendre. Em curo en salut, pillo un bitllet de 20 zlotys dels que havia canviat a l'aeroport i li dono. Em torna 17,20. 2,80 per un viatge senzill. Uns 70 cèntims. No sé quan em voldria cobrar el taxista pirata però em dona la sensació que una mica més ... M'assec al bus i observo el cartell on hi ha la ruta amb les diferents parades escrites. Veig una que hi diu Universytet. Bé! El problema està en que no saps en quina estació pares si no et fixes (i molt) en el cartellet penjat al pal. Al cap d'uns minuts prudents li pregunto a un noi que parlava anglès que si és a prop la parada d'Universytet. Em diu que queda una mica i que m'avisarà. Ole tu! Molt majos aquests polacs, penso. Doncs bé, arriba la parada, baixo i trec el mapa amb les indicacions del Hostel. Intueixo el camí a seguir. Diu baixa uns 100m fins al monument a Copèrnic. Començo a caminar i me'l trobo de cares. Gran Copèrnic! Un gran físic em dóna la primera indicació en aquesta ciutat! M'agrada! Giro a l'esquerra per un carreró força fosc, continuo uns 100m més, torno a girar a l'esquerra i veig el cartell: Hostel Helvetia. Graaande! Per fi he arribat! Foteu-vos francesos! xD

Pujo amb tot el maletot i m'atèn un noi molt agradable amb màxima pinta de polac. M'indica on es la cuina, la common room i la meva habitació (de 8 persones). Entro i tothom dormia. Però jo ja estava tranquil. ...Tenia un llit on estirar-me i dormir a Varsòvia. I havia arrivat sol. Deixo les coses a l'habitació i agafo el portàtil per anar a la common room, comprovar que l'Anna m'havia contestat que no podia venir tant tard (menys mal que no m'estava odiant) i escriure aquestes línies. Em fumo un piti a les escales del hostel amb el bo del recepcionista i uns colegues seus que jugaven a algun joc polac de cartes i a dormir que m'espera un any molt llarg i encara no tinc casa!

Pierogi

El dilluns vaig disfrutar d'un menjar cassolà polac de debò. Els Pierogi. Són un tipo empanadilla que tindriem per allà però la massa és més semblant a la pasta fresca que a la pasta de full. Llavors els farceixen del que sigui. En aquest cas eren verdures i bolets em sembla. Però també se'n fan de carn, formatge amb espinacs, ... en fi amb el que bonament tinguis suposo. Els havia fet la iaia de la Justyna, una de les meves companyes de pis, que és una experta en la matèria. Com la majoria de iaies a la cuina, era ben cert. Hi ha coses que per molt lluny que vagis no canvien... Ja els havia provat en dels primers dies que vaig estar a Varsòvia en un restaurant que es deia preceisament Pierogi. M'havien semblat bons però aquest eren exquissits... Eren cassolans i per tan més grossos i farcits. I la pasta, mmm! Els heu de provar si veniu. Si pot ser d'alguna iaia, millor és clar. Però al restaurant Pierogi del carrer Świętokrzyska estàn prou bé i a bon preu.
Per cuinar-los és ben simple, els passen per la paella amb no gaire oli fins que queden doradets i llestos. Lo complicat té pinta que és fer la massa. Boníssims per això. A més venia amb una gana infernal perquè no havia esmorzat i eren les 3 de la tarda així que podeu imaginar com em varen entrar. No vaig ser l'últim en acabar...

Ja per pura necessitat de deixar de menjar basura tipo kebab i mcrata, jo també m'estic convertint en un expert als fogons. Com es troben a faltar els tuppers de la mama... M'ha passat vàries receptes per això. És una crack! A distància i per l'skype em dona concells mentre cuino... Encara no he provat de fer pierogis, però probablement m'hi liï un dia d'aquests i us explico l'experiència.

Smacznego! (bon profit!)

Provant el nou blog

Bones a tots/es!

Finalment he decidit crear el blog després d'haver-hi pensat moltes vegades i no haver-m'hi posat mai. Maso m'has inspirat tio! O potser ha sigut la urgència d'haver d'entregar uns problemes de Quantum Mechanics I per demà i que no sé per on agafar el que m'ha fet decidir, per fi, a posar-me a escriure. Bé el fet es que en tenia ganes i aquí està. Intentaré anar explicant coses curioses i vivències vàries de la meva estada per l'Europa central. Així m'evitaré d'explicar anècdotes que crec que us poden interessar a molts una vegada i una altre...

Espero no fer-me pesat (s'accepten crítiques, per suposat...) i que de tant en tant us passeu per aquí per comprovar si estic viu!

Records per tothom!