Visita a Crackòvia

El dia 11 de Novembre és la festa de la independència a Polònia. Això va ser dijous passat. Com aquí els hi agraden els ponts gairebé tant com a nosaltres, les universitats i la majoria de treballadors tenia 4 dies de festa. M'havia de començar a moure i varem decidir aprofitar aquest pont per fer la primera escapadeta (que ja tocava!). Ens varem decidir per Crackòvia. Per anar-hi, la millor opció era agafar el tren. Per 6,5€ (amb el decompte d'estudiant) et plantes a Crackòvia que és a 300 km de Varsòvia (sense comentaris per a la renfe en tema de preus). Cert que no és el millor tren del mon, però està força bé, és comode, prou ràpid (3h30m) i molt barat (i la veritat, el Catalunya exprés, o "media distancia" que li diuen ara tampoc és la hòstia i val 3 vegades més). A la poca estona de pujar i seure, ja divissavem els revisors. Per sort, tots teniem bitllet. Un cop tornàven cap a la cabina després d'haver marcat tot el tren, els hi varem demanar si hi havia algun espai on poder fer un cigarret i els tios ens diuen: "sí, sí, veniu amb nosaltres". Ens portaren fins la mateixa màquina i varem entrar amb ells a la cabina (no estavem sentats amb el conductor eh! però sí que el vèiem. Molt bona penya). El viatge d'anada de luxe, fins que se'ns va acoplar un polac. El tio se n'anava a fumar un piti entre vagons i em va demanar foc. Per què li vaig deixar? Al principi tot bé. Se'l va fumar, em va tornar el foc, em va dir no sé què en polac i va tornar al seu lloc. Al cap d'una esona se'n va anar a fumar un altre i insistí en que l'acompanyès. Ja m'ho olorava. El tio tota l'estona parlant-me en polac. I jo: "tio que no t'entenc" Però bueno, reia i jo també i tornava a intentar-m'ho explicar. Varem tornar al lloc sense entendre'ns ni una paraula però havent fet "unes rises". Tornem-hva, hi aniràs i et faràs uns riuresi. Aquest cop vaig pensar: "va, hi aniràs i et faràs uns riures". Així va ser, però al tornar al lloc es va acoplar amb nosaltres. Érem l'Alberto (colega de Madrid), en Cristóbal (el seu cosí i colega fins aquest viatge pel que sembla ...) i la Marla (una noia americana que havia passat la nit al meu pis amb per lo del couchsurfing). Doncs el "pesao" allà tot el rato menjant la olla en polac i apropant-se a la noia una mica més del compte i sense para de parlar tot i veient que no enteniem ni una paraula. La última hora va ser així. Intentant riure per no cridar-li: "TIO PIRA'T! QUE NO T'ENTENC UNA MERDA!" Però res el tio pesat. I a més semblava que es rallava i tot de que no l'entenguessim. Ja no reia tant... Al final per sort, suposo que se'n va adonar, va marxar i no n'em sapigut res més. Però mooolt pesat.

 Dibuix de l'obre ampolles que hi havia sota les "tauletes" del tren. Molt alcohòlics en aquest país...

Varem arribar a Crackòvia cap a les 10 de la nit. Morts de fam. I ens vam fotre en una pizzeria a menjar alguna cosa. No matava, però amb la gana va entrar fort! I ara a buscar el hostel... La ciutat és preciosa fins i tot de nit. Els 3 nois anavem al mateix i la Marla en tenia un altre de reservat, així que ens varem despedir fins el dia següent (havíem pensat anar al camp de concentració i extermini d'Auschwitz-Birkenau al matí següent tots junts). En arribar al hostel el primer que notaves era que hi havia 1 lavabo per 3 habitacions (de 8, 10 i 12 pers. respectivament ...). Bé, si t'hi fixaves, darrere dels calentadors d'aigua n'hi havia un altre amagat (i sense mirall). Bastant guarro tot. Però bueno, per 3 nits i pel preu que valia (7,5 € la nit) no estava tant malament.

Al matí següent, per suposat, vaig fer tard amb la cita amb la Marla (els meus 10 minutets de rigor... Ho sento per tots els que els heu hagut d'esperar algun dia per mi i per la Marla també...) Plovia. Comencem bé. Vaig arribar on haviem quedat i em va comentar que ella havia pensat que avui que plovia aprofitaria per visitar diferents museus per Crackòvia. Nosaltres ja haviem quedat amb els nois per anar a Auschwitz, i quan arribaren ja cap a i 20, ho van ratificar. Doncs cap a Auschwitz. Tampoc em cundia molt anar a visitar museus que no m'interessessin massa. I a Auschwitz s'hi ha d'anar crec. És impactant. Ho podria ser més evidentment, però ja seria posant restes de cossos directament... La primera part del cap (Auschwitz I) és més "museu". Els barracons són tots de pedra. Hi ha molts records, fotos, sabates, maletes, de la gent que s'hi va quedar per no tornar.N'hi ha alguna part que encara és original i d'altres són restaurades. Impacta el vallat elèctric, les fotos dels que arribaren allà pensant que començarien una nova vida amb nova feina, casa i benestar, la única cambra de gas que queda tal i com era, el pati de la mort on els "jutgaven" i fussellaven en el 99% dels casos per ser jueus... En fi, impressionant pensar que allà on estàs trepitjant ha passat tanta gent camí d'una mort assegurada (a Auschwitz-Birkenau van morir gairabé un milió de persones...) impacta i crec que s'ha de veure si es té la ocasió.

 

Vallat elèctric a Auschwitz I

Després ens varen portar a Auschwitz II o Auschwitz-Birkenau. Teníem guia i crec que va valdre la pena, tot i que el castellà no era el seu idioma matern precisment i tampoc explicava masses "anècdotes" fora de lo típic. Aquest complex és molt més gran. Hi "vivien" unes 100.000 persones. Les primeres barraques eren també de pedra (40 inicialment), tot i que no t'hi acostaves amb l'excusa que ja n'havies vist una reconstrucció de l'original al primer camp. Les que si veies eren les de fusta (que en realitat eren estables pensats per 59 cavalls i hi dormien unes 300 persones, si no recordo malament). Exagerat. Pensar com es va poder arribar a allò... Aquí és on hi ha la típica foto de quan penses en Auschwitz amb les vies de tren arribant directament on ja morien els primers "seleccionats". Lo dit que aneu-hi si teniu la ocasió alguna vegada...

Estic viu tot i ser al camí de la mort... Fotia una rasca! Imagineu els jueus sense jaqueta i amb tot això ple de neu...

Així va passar el primer dia. Per tornar cap a Crackòvia ja va ser més moguda. Caminant la vida fins a la estació de tren, per acabar pillant un tren (que semblava més un tramvia) que parava a totes les pu... estacions. Més de 2 hores, mentre d'anada hi haviem anat en minibus i trigarem una horeta i algo. Aquella nit s'havia de sortir una estona. Quin bon ambient a Crackòvia! A més ja no plovia. El centre està ple de bars, pubs, clubs i molta gent pel carrer. A més és "petitet" i pots caminar d'un lloc a l'altre si et ralles, cosa que a Varsòvia costa més i has d'estar pendent del transport públic. Em va recordar més la diferència entre Girona (Crackòvia) i Barna (Varsòvia). Encara no haviem vist la ciutat de dia i ens varem acostar fins a la plaça del mercat. Increïble. Molt, molt guapo pel meu gust. De fet, tothom que ens varem trobar coincidia en que és la ciutat més bonica de Polònia. Una nit bastant rara al final, però bé! Més detalls, en persona...

 

Plaça del mercat de Crackòvia

El dissabte també ens varem llevar tard, evidentment. Sortiem del Hostel Dizzi Daysi cap a 2 quarts de 3. Quin temps! Impresionant! Res a veure amb divendres. Temperatura perfecta. Podies anar tan amb anorac com en màniga curta, de veritat. Un sol estupeeendu i a voltar. Molt interessant la volteta per tot el centre, fins al castell emmurallat, ... Preciós tot. Fins les 7 o així que ens varem trobar a uns altres que també estan a Varsòvia d'Erasmus i havien fet el mateix que nosaltres més o menys. Xerrarem una estona a la plaça del mercat i varem tornar al hostel que jugava l'Atletic de Madrid i el puto Alberto és un fanàtic. Ja que hi erem vaig veure el Barça-Villareal a la tele del hostel de puta mare. Molt grans! Puto Mesi què bo que és! En acabar varem sortir amb uns amics "nous" que haviem fet al hostel i a un bareto puta mare, el Carpe Diem. Música bastant roquerilla i molt bon ambient (nirvana, offspring, algo d'electrònica, ...) Correctíssim! Millor que la nit anterior pel meu gust. Me'n vaig anar amb una polaca i la seva amiga a menjar algo (un kebab, res seu...) i cap al hostel. Venia crescut i vaig intentar canviar de camí per arribar-hi pensant: "Eh! per aquí arribo abans seeeegur!" Molt bé, listo! Vaia perduda nanu... Fiiiiuuuu! I sense mapa ni res. Al final vaig trucar a l'Alberto, que també havia marxat amb una polaca que parlava castellà (molt de moda tot lo espanyol en general per aquí), i ell des del hostel i amb el mapa m'anava indicant. Bua! Se'm varen fer les 8... i jo perdut pel mig de Krakow. Mooolt billy. Però res al final vaig arribar sa i estalvi!

Diumenge. Ens aixequem com a les 2... I ens adonem que hi ha un paperet que deia: "El check-out és a les 10. Si sortiu més tard, us cobrarem una nit més" i una cara somrient del tipus :) els molt putes. Per sort, varem recollir, varem baixar les claus i els llençols i ningú va dir res...Suposo que a la noia que hi havia (que al igual era la jefa) li va fer tant pal dir-nos-ho com a nosaltres pagar-li.
Ja només varem tenir tems d'acostar-nos al barri jueu. Molt interessant també. Molta sinagoga. Molt antic. Un ambient molt bohemi i alguna que altre pintada nazi. Però no aprenen res aquesta penya? Amb lo que els han reventat i encara hi ha imbècils que van pintant esbàstiques "por doquier". És per dir-li: "però tiu! Llegeix-te un llibre de tan en tan i deixa l'spray mamon!" En fi que se'ns van fer les 5 en un fly i haviem de pillar el tren  que sortia a les 6:30h. Vaia infern quan arribem a l'andana i veiem infita penya esperant a on nosaltres... Clar, després d'un pont de 4 dies, a les 6:30h de la tarda, amb el tren més barato... Què esperavem? "Toda esta gente va para Varsòvia?" li pregunto a l'Alberto. "Pues eso parece, macho..." Joder que si hi anaven... Vaia infern... No es que no tinguessim lloc per seure no, no tenies espai ni per plantar els peus a terra! Increïble. No us ho imagineu... Aviam si penjo el video que varem fer un dia d'aquests al puto carallibre o algo... Al final ens varem fer un forat per anar-nos turnant el seure sobre les dues moltxilles que portàvem. I el puto tren que anava parant "en medio de la nada" sense que hi trobés cap explicació lògica... En fi, semblava impossible, però varem acabar arribant cap a les 10 i algo. Vaig menjar algo al puto Sphinx i cap a casa (eh Joan! vaig tornar a anar-hi tio, molt curt però em venia bé una amanida després de 3 dies de menjar com el cul)

Na zdrowie a tots! (jo tampoc em pensava que s'escrigués així! :)