Friday 14 January 2011

Warszawa again!

Bones a tots de nou! feia molts dies que no em passava a actualitzar tot això! Bé, ja torno a estar per aquí i començo a agafar la rutina una setmana després de la meva arribada. Amb la calma, ja em coneixeu... Doncs bé, els dies per la terra se'm varen passar volant. A tots els que no us he vist ho sento, intentaré trobar un forat quan torni. Als que sí, doncs ja us he explicat una mica com em va per aquestes contrades, i espero que amb aquestes línies us n'aneu enterant una miqueta més. El dia 11 he d'estar allà a fer un exàmen. Vaig intentar fer-lo aquí però el meu amic el Dr. Peris no ho va veure amb bons ulls. Això sí el tio m'ho va argumentar de la següent manera, i clar t'has de callar (us el copio perquè em va sembla una argumentació brillant, gairabé com totes les paraules que suten de la boca d'aquest home. És el típic una mica cregut però que, per mi, ho pot ser... Mai diu una paraula en và).


Us poso la cara perquè hi penseu mentre llegiu els que no el coneixeu...


Hola.

Despres de valorar-ho, he decidit que no ho puc fer.

Entenc que aixo no es la millor solucio per a tu pero em guien les seguents observacions:

1) l'examen es l'unic treball manifestament personal, es a dir individual. Si no es fa presencial, no se sap qui l'esta fent.

2) igual que tu estas a Polonia, algu pot estar a Sabadell. Aquest no es el punt. La persona que esta a Sabadell pot tenir una rao molt mes important per no poder venir a l'examen que tu. Aixo no es mesura amb la distancia. Els examens no estan pensats perque qui no pugui venir, no vingui. Mes aviat al contrari, cal que la persona vingui per demostrar que el treball l'ha fet ell. Per aixo s'anuncien amb molt de temps.

3) Se sabia que l'examen tindria lloc en aquestes dates (aproximadament). Per tant, quan vas marxar ja ho havies d'haver planificat.

Lamento que la decisio et perjudiqui, pero jo haig de pensar en tota la classe i no nomes en el teu cas particular.
Salutacions,

S. Peris

Què us sembla? És un puta, eh! La meva resposta va ser doncs que intentaré ser-hi, tot i que em costi 200 € més que a algú que estigui a Sabadell i que aprovaré! Espero aprofitar i veure-os a tots els que pugui! Sobretot a aquests que estigueu per barna. Així que intenteu estar per allà el divendres 11 o el dissabte 12 de febrer i ens en fotem alguna, que haureu acabat examens també, no? Molta merda per tots! http://www.youtube.com/watch?v=BOSumNP_udU

Doncs vaig tornar cap a Varsòvia el dia 6 de Gener, un bon regal de reis, sobretot per en Javi i la Sarai que em varen acompanyar a l'aeroport a les 8 i poc del matí un dia que tenien de festa i que ens fotiem al llit sobre les 6... Moltes gràcies! Sou molt grans!
Anava una mica estressat perquè ja em veia fora de l'avió, però la veritat es que vaig anar sobrat. Un dia de reis només volen pringats ... Just entrar em vaig trobar de cares el mostrador de Wizz Air i menys mal, perquè amb lo poc que havia dormit i el mal de cap que tenia no estava per molta recerca... Em planto al mostrador amb el meu maletot i el poso a la cinta-bàscula de facturació. Marcava 39 kg. Jo pensava "ja veuràs la clavada que em foten els putes de Wizz Air amb la broma que són Low Cost". Doncs la noia que hi havia al mostrador i que treballava per Flight Care (eh Lluch!) em diu: "Avui no hi ha ningú a la oficina de Wizz i la maleta no te la cobrarem. Que sàpigues que te la poden cobrar al tornar..." I viiinga! Més bé? De luxe. Així que vaig arribar a les 9 a l'aeroport i a les 9:15 ja estava llest per embarcar. Me'n vaig anar a esmorzar que venia molrt de gana. A l'horitzó vaig veure un entrepà tipus "flauta" de pernil ibèric i vaig decidir donar-me l'últim capritx "espanyol". Estva boníssim o això em va semblar. Casi 10 € amb un suquet i una aigua... http://www.youtube.com/watch?v=P_EhjbUaKY0



10 euruuus eeh!

Me'n vaig anar cap a la porta d'embarcament. Em vaig apalancar als bancs i vaig entrar, literalment, l'últim a l'avió. Molt pal està allà de peu mitja hora per elegir lloc i quedar-me dormit al minut... Així que em va tocar al costat del passadís, evidentment. Em vaig adormir abans d'enlairar-nos. Només em vaig despertat un moment mentre l'avió accelerava. Els seients són com els de ryanair. L'espai és justíssim, però ja us dic, ni me'n vaig enterar. Així que molt satisfet pel viatge: 35€ de Barcelona a Varsòvia directe, amb una maleta de 39 Kg amb mi més la de mà que en pesava uns altres 13 també... Molt bé Wizz Air!
Vaig arribar a Varsòvia cap a dos quarts de dues del migdia molt fet pols. Estava sortint, després de recollir la maleta, super fet caldo quan sento un crit i veig algú que se'm tira a sobre... Molt billy. Vaig flipar. Era la Justyna, una de les meves companyes de pis. Venia amb la Gosia i anaven disfassades les molt pillades. Una com de Pipi Lanstrum (no sé com coi s'escriu però tots/es sabeu qui és, eh!) i l'altre com de mora. La Justyna és la "Pipi" i la Gosia l'altre pels que no les conegueu. Jajaja! Molt sonades! Va ser molt graciós. La penya ens anava mirant amb una cara... Em varen dir que els hi havien demanat el bitllet 2 o 3 vegades de la poca confiança que desprenien... Fins i tot deia que els hi havia vingut un paio que pel que sembla treballava al diari a comentar no sé ben bé què perquè, com us dic, estava al pou i no m'enterava gaire de res.



Finalment varem arribar a casa, varem menjar alguna cosa i vaig repartir polvorons i turrons que portava. A tutti! Van flipar sobretot amb la textura dels polvorons, però els hi va fer gràcia, crec. No vaig dormir fins a la nit. Això sí, a les 12 estava tirat al llit i vaig quedar-m'hi 13 hores. Molt fet pols.

En breus dies, més notícies. Mentrestant, i perquè no desespereu, us deixo una cita de Lao-Tsé que vaig escoltar l'altre dia al programa "Carne Cruda" de Radio 3 i em va encantar. Tęsknie za wami! (us trobo a faltar!)

"Los hombres nacen suaves y blandos, muertos són rígidos y duros. Las plantas nacen flexibles y tiernas, muertas son quebradizas y secas. Así, quien sea rígido e inflexible es discípulo de la muerte, y quien sea suave y adaptable es un discípulo de la vida. Cuando dos grandes fuerzas se oponen la victoria sera de aquel que sabe ceder."